La finestra és de fusta
i la pintura d'un color difós
malmesa pel temps i el sol.
Fora és desert,
només a les oficines del davant
trafiquen algunes infermeres
allí on no tanquen mai.
Un til·ler de dues branques
no se que hi fa al costat
d'una cabana de fusta prefabricada
El diumenge és rúfol
tot i que no plou encara.
A la cambra hi fa calor
respiro aquell aire dens
i carregat d'hospital on no ventilen,
l'únic soroll és el de l'oxigen a 10 l. de 02

Al llit, la sogra agonitza.

*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 29 de gener de 2010 a les 17:29

No sé molt bé que puc dir-te, crec que tornaré a fer refeència al poema que et vaig enviar.
Ja ho saps, arribats aquesta situació quan arriben a "eixe quan, sols hem de retornar"

F.Puigcarbó ha dit... 29 de gener de 2010 a les 17:33

el vaig escriure en una llibreta mente estava a l'hospital cuidant la sogra, en tinc més que aniré posant.

Veus! aqui els comentaris entren bé.

 
Top