.
Hi ha un lloc on m'hi sento bé,
un espai tranquil i relaxant,
on prendre un cigaló o un cafè,
llegir de gorra el diari,
escoltar música o navegar,
si s'escau per internet.
Hi ha tots tipus de gent,
cadascú a la seva,
que s'ignora mútuament,
ningú es posa amb ningú,
i així tots anem fent via.
Aquest gorg de pau
i aparent tranquil·litat,
és al centre de la vila,
i ja més concretament,
a la via de Massagué
al costat de cal Ventura,
just al seu començament.

- l'han tancat -

*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 13 de febrer de 2010 a les 9:24

No sols un lloc tancat, per extensió ho podem aplicar a totes aquelles situacions agradables de la vida. Tot allò que ens ompli de felicitat i ens fa sentir bé té una durada en el temps i sovint aquesta durada sol ser molt curta, però molt intensa. Tan intensa que tot i que semble contradictori perdura en el tems i ens l'emportem sempre amb nosaltres, al nostre sarronet de la memòria.
Com el lloc que han tancat, ja no es pot gaudir de la tranquil·litat i benestar que proporcionava als seus clients habituals, però no tanca del tot, perque perviu en el seu record, encara que siga per un minut en un aparent sospir insignificant.

Veus, poema comentat, no sé per quin motiu, tu que t'expresses tan bé al teu bloc d'actualitat, dius que no saps comentar poemes. Es tracta de dir el que penses, el que et suggereix i tothom ho pot fer, tu, jo i qualsevol.

Vinga posat les piles i deixa't portar.

Que passes un bon dia. Ací no para de ploure.

F.Puigcarbó ha dit... 13 de febrer de 2010 a les 11:33

tens raó, hauré de posar-me piles duracell, les que duren, duren, i duren. De fet, si ho penses, quan trobes un paisatge que t'aclapara no dius res, et limites a mirar embadalit i fruir d'ell, això és el que em passa a mi.

 
Top