.
En un futur no molt llunyà,
pasturaran les ovelles en els camps de golf.

Serà quan talat ja l’últim bosc,

arrancat l’últim bri d’herba,

edificada l’última urbanització adossada,

erms els camps àvids d’aigua,

d’un aigua que no arriba, ni arribarà

els pastors cercaran on alimentar-les,

sent aquestes pastures l’últim recurs.

Aleshores, els depredadors espantats

els reis del totxo descontrolat,
mestres de les requalificacions

amagaran llurs caps en els forats,

els forats que a destra i sinistra
ells construïren,
aquells que cínicament,
parlaven
de regar-los amb aigua no potable.

Pasturaran les ovelles en els camps de golf,
i deixaran finalmentde fer-ho,
quan l’herba d’aquests camps

ara ubèrrims, se’ls hi acabi.
Aleshores, només ens quedarà,

esperar atònits, a morir-nos de fam.

*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 12 de febrer de 2010 a les 16:25

Una bona critica al maltractament de la natura, sí senyor. Espereem que no siga així. Un bri d'esperança no bé mal. Lluitem per conservar-la i esperem una millora a llarg termini.

Quin dia, més tard tornaté a l'altre bloc, que acabe d'arribar de València.

Fin després.

F.Puigcarbó ha dit... 12 de febrer de 2010 a les 18:01

esperem que no, a lo millor de jubilat m'agafa afic afició a jugar al golf, i les ovelles em farien nosa.

 
Top