Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 19 de febrer de 2010 a les 21:53

Eiiiiiii qui se'n va! Vinga! que no etic per a llegir aquestes coses, després dels dies que porte.
Que no se'n vaja, i escolta el soroll.
Bromes a banda, el poema és molt bonic. M'agrada molt, però em fa sentir trista i després de tot un dia d'hospital, és el que menys necessite.
Una gran abraçada.

F.Puigcarbó ha dit... 20 de febrer de 2010 a les 7:32

aquest es molt trist i no se si t'ho hauria de dir, se'n va anar la meva neboda mab 22 anys victima de càncer, amb una enorme dignitat i sense fer gens de fressa. Només se'm va ocòrrer aquest senzill i escadusser poema, d'aixó en fa ja molts anys. M'imagino que no servirà precisament per llevar-te la moral, però la via a vegades és així. I quan a tu cuida't i no hauràs d'anar tant a l'Hospital.

Bon dia!

 
Top