És un forat de verdor on canta una ribera
enganxat bojament a les herbes de parracs
d'argent; on el sol, de la orgullosa muntanya
resplendeix: és una petita vall que escumeja raigs.

Un soldat jove, boca oberta, cap nu,
i el clatell banyant-se en el fresc creixent blau,
dorm; és estès a l'herba, sota el cel,
pàl·lid al seu llit verd on la llum plou.

Els peus en els gladiols, dorm. Somrient com
somriuria un nen malalt, fa un son:
Naturalesa, bressola’l calorosament: té fred.

Els perfums no fan estremir el seu nas;
Dorm al sol, la mà sobre el seu pit
Tranquil. Té dos forats vermells al costat dret.

Jean Artur Rimbaud
Octubre de 1870.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 10 de març de 2010 a les 13:34

Bona tria, es un poema magnífic, m'agrada molt i els sentiments que transmet són molt vius.
Una abraçada

F.Puigcarbó ha dit... 10 de març de 2010 a les 14:15

estic amb tu, aquest poema és magnific, i escrit al 1870

 
Top