La pluja que brolla
de les boires humides
remulla carrers, voreres i places
teulades, terrats i també els patis,
de les cases endressades.
Plou tambè dins el cor
una pluja vermella, que batega
bombeja i alimenta el cos,
i tambè l'esperit.
se'n sol dir: vida.


un poema de Karl Wolfovitz

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 16 de març de 2010 a les 17:42

M'agrad comparar la vida amb la plutja i també amb l'aigua en general.
Sempre i quan l'aigua corre, es manté viva, hi quelcom que corre, que es deixa sentir, que té vida.
Molt ben trobat.

Una gran abraçada.

F.Puigcarbó ha dit... 16 de març de 2010 a les 18:23

recorda els versos de Jorge Manrique, en las coplas a la muerte de mi padre

"nuestras vidas son rios..........

Joana ha dit... 16 de març de 2010 a les 19:34

que van a parar al mar

Qina tranquil·litat comentar ací. No et pots ni imaginar la que s'ha liat al meu bloc i jo no entenc res ni vull implicar-me tampoc.

F.Puigcarbó ha dit... 16 de març de 2010 a les 19:43

ara hi vaig, hi he entrat aquesta tarda(avui he tingut un dia molt complicat) i m'ha semblat qwue encara hi havia aquell poema que em va agradar tant.

 
Top