.






M'assec i espere.
Plou a les antigues andanes.
Sentor de rovell.
S'atura el temps en les sabates
dels passatgers que corren; perden
el temps perquè pensen que perden
el tren.
L'estació és un lloc perfecte per a mirar la gent que es mira
el mòbil. Qui els estima? A qui estimen? Jo estime
el meu avi. Contemple un toll i el recorde...

...Irene, si no culls, espigola.

un poema d'Irene Climent.
.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 12 de març de 2010 a les 17:51

Aques ja el coneixia, el vaig llegir al seu bloc.
Molt bonic també, però em quede amb el teu.
B7s

F.Puigcarbó ha dit... 12 de març de 2010 a les 18:09

es molt bonic aquest poema, espigolar, una paraula gairebé en desús i tan bonica que és.

 
Top