L'illa que m'he comprat, no és molt gran,
prou en tinc, de tot hi ha i res l'hi falta
d'allò que em diríem de primera necessitat
Solc anar-hi el divendres i torno el diumenge
pels voltants del migdia. S'hi està be i em relaxa,
passejar o cuidar l'hort d'enciams, cebes o patates.
pescar, o donar un tomb amb la barca.
Faig el que em rota en cadascun dels moments
d'aquest tranquil cap de setmana.
L'illa que m'he comprat no m'ha costat ni cinc
en qualsevol moneda, d'allà on sigui del món
però hi habito i gaudeixo de les seves meravelles,
fruint-ne cada segon, com si en fos l'últim
com consta en el manual de supervivència
L'illa que m'he comprat només te un problema
és al meu conscient virtual del cap de setmana
i encara no he trobat i ho veig molt dificil
tal i com estant les coses, d'habitar-hi tot l'any
El conscient d'un hom no és, encara, malgrat tot
quan he intentat explicar, prou inconscient.


*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 7 d’abril de 2010 a les 15:51

Siga com siga, el que importa és que aquesta illa virtual et fa feliç, així que millor gaudir-la i no buscar-li problemes.

M'encanta i comparteixc el poema vers a vers.

Una gran abraçada.

F.Puigcarbó ha dit... 7 d’abril de 2010 a les 19:23

de tant en tant anar a l'illa va bé, almenys virtualment desconnectes, encara que l'illa siguin 30m2 i un ordinador o un grapat de llibres

 
Top