.







He volat amb innocent
mirada milotxes
que els núvols han engolit.
Entre clarianes, no les enllumena el sol.
Contra la nit, no les tatua la lluna.
Penja d'un fil tota llum.

Cega, també sé arrapar el cel.
Cega, el vent corre a les venes.
Cega, l'última milotxa és el cor.


un poema d'Irene Climent
-

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 6 de maig de 2010 a les 18:37

La ceguesa de l'amor, obri les portes del cor.

F.Puigcarbó ha dit... 6 de maig de 2010 a les 19:30

hauria de ser així. Per cer no sabia que en valencià Milotxa era un estel, o un tipus d'estel determinat.

Joana ha dit... 6 de maig de 2010 a les 20:28

Per cert Florenci t'ha deixat un comentari al bosc.
B7s

Joana ha dit... 6 de maig de 2010 a les 20:28

Que jo sàpiga en valencià la milotxa és el "catxirulo", però igual també és un estel. A la Ribera sempre l'anomenem per a fer referència a aquest element i mai als estels. Però ja no en sé més.

F.Puigcarbó ha dit... 6 de maig de 2010 a les 21:44

milotxa a la Wiki es una espècie d'estel típic de València

F.Puigcarbó ha dit... 6 de maig de 2010 a les 21:44

ja ho he vist, estem discutint coses de pits i sines.

 
Top