Quan assoleixis el coneixement

de les coses que pretenies, sabràs
que no saps gran cosa, y que
no hi ha res que no sabessis
fa anys y panys en general,
que el temps emprat aquests anys
ha estat només una feixuga
i avorrida tasca de comprovació
del que ja sabies als vint anys

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 27 de maig de 2010 a les 13:52

La vida és un llarg camí per on anem fent paradetes i agafant el millor de cada indret. Mai no es perd tot allò que agafem, anem assaborint cada parada, fent un tast agredolç, unes vegades més agre i altres més dolç, però sempre el recordem i amb la motilla ben plena continuem el camó. De vegades sembla que el que hem recollit és sempre igual, però si ho reconsiderem podem veure que hem anat creixent i sempre a partir del'experiència viscuda hem agafat nous coneixements.

Crec que sabem molt més del que sabiem abans, però no ens ho podem creure si no ens ho fa veure algú. Espere que t'adones que sí has anat desnvolupant noves savieses. Crec que tot el que has anat escrivint fins ara són un bon reflx del que estic dient. M'agradaria que obrires els ulls, perquè tota la feina que has fet ho demostra i si tu no ho veus, ací estic jo per a dir-te-ho.
Encara no he tingut temps de poder assimilar tot el que cada dia ens ensenyes tant ací com al teu bloc personal.

Una abraçada

Galionar ha dit... 27 de maig de 2010 a les 17:07

Hola, Francesc, estic d'acord amb el missatge del poema. El que sí que canvia amb els anys és l'ús que aprenem a fer-ne, dels nostres coneixements.
En un àmbit molt més relaxat, el poema m'ha fet pensar en la quantitat de diners que les administracions es gasten en estudis, per arribar a la conclusió, per exemple, que ser mare jove implica la impossibilitat de continuar els estudis superiors i una menor possibilitat de feina...! ¿Cal gastar-se tants diners per afirmar allò que qualsevol pot deduir?
I com aquest exemple, moltíssims.
Una abraçada!
Montse

F.Puigcarbó ha dit... 27 de maig de 2010 a les 18:30

De fet, la base d'aquest poema es el pensament filosòfic de Cioràn, i és cert referit a les coses importants que et poden passar a la vida, a les qüestions de pes, no al menut dia a dia que acaba sent en el fons el més important.

F.Puigcarbó ha dit... 27 de maig de 2010 a les 18:31

Això dels estudis no deixa de ser una manera de generar caler opac o de pagar favors a qui els convé, ja ho saben abans d'encarregar-los.

 
Top