Hi ha un prat verd, humil i florit,
dos avions xoquen entre ells,
son moderns i sofisticats, però
és palès que quelcom ha fallat.
Cauen, s'estavellen i mor gent,
i el prat continua allí,
verd, humil i florit,
on ha estat sempre,
des de l’inici dels temps.

*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 23 de juny de 2010 a les 11:06

Molt trist el poema, Francesc. Algunes coses són immutables i altres tan efímeres com el temps, però no t'oblides que hui és Sant joan, jo crec que ja tinc el acòstic que li vull dedicar calentet, a punt d'eixir del forn, ja veurem si el publique!!!

Joana ha dit... 23 de juny de 2010 a les 11:06

Molt trist el poema, Francesc. Algunes coses són immutables i altres tan efímeres com el temps, però no t'oblides que hui és Sant joan, jo crec que ja tinc el acòstic que li vull dedicar calentet, a punt d'eixir del forn, ja veurem si el publique!!!

F.Puigcarbó ha dit... 23 de juny de 2010 a les 15:13

ja tinc les coques i el moscatell a la nevera, petard no! no m'habn agradat mai, ni de menut i ara a ciutat ja no ens deixen fer foc.

Bona revetlla!

Galionar ha dit... 23 de juny de 2010 a les 17:21

M'agrada el poema, Francesc; de vegades ens sembla que s'acaba el món quan en passa (o ens en passa) alguna de grossa, però en realitat no som tan importants com ens pensem.
Que tinguis molt bona revetlla!
Montse

Joana ha dit... 23 de juny de 2010 a les 20:23

Que ho passes bé aquesta nit!!! No penses passar a felicitarme?
Mira que casa meua sense tu no és la mateixa.

Joana ha dit... 23 de juny de 2010 a les 20:57

Aiiiii, Francesc, sento molt el que t'ha passat. Que tot vaja bé.

La meua casa és la petita, la familiar, però ja passaràs un altre dia.

 
Top