.








Sofrint les maltempsades

i l'erosió de la mar,
que amb ses ones la castiga,
impassible al pas del temps,
modelada en mil capricis,
esmerçada si s'escau
però mai esmicolada.
Orgullosa i altiva,
penso que ens menysprea
em veure'ns tan fràgils,
ella que ni tan sols sap
l'edat que te, tot i què,
en néixer ja hi era
i en anar-no's continuarà
durant una munió d'anys,
sofrint les maltempsades,
i la erosió de la mar,
que amb ses ones la castiga.
Impassible al pas del temps,
modelada en mil capricis
esmerçada si s'escau,
però mai esmicolada.
*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 26 de juny de 2010 a les 9:02

Quin poema més bonic.
M'agrada molt. És genial.
Tot passa i tot queda, però sempre hi ha llocs que faran de testimoniatge de tots els que per allí passen i guardaran els nostres records de manera eterna, unes vegades sofrint les consequències desastroses que provoquen i altres amb l'enorme satisfacció dels bons moments.
Que passes un bon cap de setmana.

F.Puigcarbó ha dit... 26 de juny de 2010 a les 11:45

aixi és, ens sobreviuen moltes coses aparentment petites, testimonis muts del nostre pas.
Tinc un altre poema que parla d'aixó, ja el buscaré.

Bon cap de setmana

Joana ha dit... 26 de juny de 2010 a les 12:48

El passaré al Pouet, us he convidat a tots, he,he.

 
Top