!Ay negra,
si tú supiera!
Anoche te bi pasà
y no quise que me biera,
A é tú le hará como a mi,
que cuando no tube plata
te corrite de bachata,
sin acoddate de mi.
*
Sóngoro cosongo
songo be;
sóngoro cosongo
de mamey;
sóngoro la negra
baila bién;
sóngoro de uno,
sóngoro de tre,
A é;
bengan a be;
a é
bamo pa be;
bengan sóngoro cosongo,
sóngoro cosongo de mamey!
*

* Nicolás Guillen

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 13 de juny de 2010 a les 9:16

Un aire molt rítmic i musical, que no amaga el desengany del poeta evocant un amor perdut.
Sols li falta la múcica per a poder-lo cantar.

F.Puigcarbó ha dit... 13 de juny de 2010 a les 10:46

De fet Nicolás Guillén va escriure aquest i altres poemes sota el títol de "songoro cosongo" per als músics del son cubà que els varen musicar, al youtube si escrius songoro cosongo en pots trobar alguns, i la seva ghràcia és que estàn escrits com es para a l'Habana.

 
Top