He tornat avui a Olot
després de molt de temps,
he deixat que el camí em portés
a les Presses i a Hostalets.
Com primavereja el llogarró
amb sos balcons de fusta
de flors vermelles farcits
i l'olor a pa de Cal Lluís
acabat de coure a les vuit
o quarts de nou del matí.
El blat alt, groc i altiu
malda per ser segat,
el blat de moro resta menut
creixerà de mica en mica,
les patates pinten bé,
i els fesols faran la seva.
Respiro l’aire a fons
Mentre dono una ullada
a la vall més nostrada
que li diuen d’en Bas.
Uns camions plens de terra
trenquen la meva harmonia
allà enllà a la llunyania
fan uns túnels a Joanetes
que porten cap a Bracons
i d’allí fins ven bé a Vic.
Coses del tripartit, diuen
o és el progrés – segons –
No vull dir res, resto callat
Ja feren el pont a Castellfollit
que “manda güevos” també,
i encara no en tenen prou
que volen carregar-se, La Vall en Bas,
el paisatge i el paratge
Quins bemolls
! Quin cas!
.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 22 de juny de 2010 a les 7:37

Un lloc molt bonic, també el volen "urbanitzar"?.

F.Puigcarbó ha dit... 22 de juny de 2010 a les 11:58

es preciós, gairebé la bellessa absoluta. Hi havia de passar una autovia que finalment s'ha quedat en carretera, però no deixa de ser un nyap, tot i que gràcies a la pressió d'ecologistes i ciutadans dins del mal s'ha fet el menor.

Joana ha dit... 22 de juny de 2010 a les 20:17

Aiiii una altra vegada em pensava que havia deixat el comentari i era l'alra Joana.
Molt bonic!
Tire en falta el teu haiku, m'hi tribe tan perduda com el que t'he deixat.
Es una llàstima que la natura haja de patir tant de malany-
Una abraçada

F.Puigcarbó ha dit... 22 de juny de 2010 a les 21:41

De vegades també em confonc de Joana.

L'haiku l'havia programat malament, era d'en Martí i Pol.

 
Top