Amb ulls closos
trepitges camins llunyans,
ensumes aromes de taronger,
la fredor de la rosada,
les boires matinals.
Tancada a la cambra
inventes somnis
de dubtós destí,
t'enlaires paradís enllà
ensopida dolçament
i amb plenitud bategant.
Somnis inconscients
s’insinuen,
t'atrapen
t’estrenyen,
t’apinyen,
t’aïllen del món,
t'arroseguen fervorosament.

un poema de Joana Navarro
.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 4 de juliol de 2010 a les 10:28

Oh! Mil gràcies per posar el poema ací.
Jo també t'he dedicat l'entrada al bosc.
Surprise!!!

F.Puigcarbó ha dit... 4 de juliol de 2010 a les 11:06

ja et vaig dir que m'agradava molt. Quan al Bosc, es cert, no es poden deixar comentaris, quan grabes el post et demana sio s'en pode deixar o no i a vegades si no li dius res diu que no s'en poden deixar. De totes maneres gràcies pel conmentari de Somni rere somni.

galionar ha dit... 4 de juliol de 2010 a les 12:48

Jo també trobo aquest poema preciós. El vaig llegir, crec, en un comentari recent de la Joana en algun lloc i, si ella m'ho permet, també el penjaré al meu futur blog quan ja el tingui en marxa. És un poema en el qual m'identifico plenament, d'aquells que m'hauria agradat escriure jo mateixa.
Bon diumenge, paciència amb la calor i una abraçada.
Montse

F.Puigcarbó ha dit... 4 de juliol de 2010 a les 13:23

m'el va deixar Joana en un comentari abans d'ahir, i ja li vaig dir que el posaria avui.

per la cal9or, una bona ombra i aigua fresca del cantir que es deia abans, anmb una miqueta d'anis.

 
Top