Cau freda la nit,

es glaça el temps,
i el rellotge calla
entre la foscor del pensament.
.
S'atura tímid el vent,
la llum incerta, es fa transparent,
i un bri d'esperança
surt de l'antic fanalet
sembrant esvelteses blanques,
que emprenen alta volada
a l'aguait del firmament.

Joana Navarro (Voltege el record) ed.Tostems - Sitges

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 1 d’agost de 2010 a les 9:08

Ohhhh!!! Quina sorpresa!!! Aquest poema va ser el que va proposar que ferem Jesús M Tibau sobre la farola, recordes. Tu també en vas fer un molt bonic on vas recòrrer al recurs de la sinestèsia. L'omplires de sinestèsies per tot arreu. Em va agradar moltíssim. D'aquest meu, en concret també n'estic bastant contenta, cosa estranya en mi.
El meu fanalet que aleshores sols em portava un bri d'esperança, ara em fa tanta llum que de vegades em deixa encegada per complet!!!

Moltes gràcies, bon diumenge i una gran abraçada!!!

galionar ha dit... 1 d’agost de 2010 a les 10:45

Has tingut bon gust, Francesc; aquest és un dels poemes més bonics del llibre de la Joana. Encara que seria difícil trobar-ne algun que no ho fos...
Una abraçada i bon diumenge.
Montse

F.Puigcarbó ha dit... 1 d’agost de 2010 a les 10:46

Aixó de fer coses sense saber que les faig sempre em sorprén, no tenia ni idea de que és una SINESTÈSIA, ho hagut de mirar.

Bon diumenge

F.Puigcarbó ha dit... 1 d’agost de 2010 a les 10:47

tots ho són però aquest té quelcom que el fa espécial.

Bon diumenge Montse.

 
Top