.
Blau diamantí,
silenci estàtic,
la calor s'abat,
algú recorda l'últim cop que va ploure?

Rebuf polsegós
en el descampat,
sota les naus
la activitat es frenètica

A les oficines
la secretària rep un encàrrec,
l'aire condicionat
arriba al límit

El cap brama: resultat?,
ella amb veu tremolosa respon: negatiu,
ell, sense cap bri de dubte ordena:
doncs mateu el missatger.

un poema de Jean Robur

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 26 de juliol de 2010 a les 9:45

Molt bonic, però tire en falta els teus Francesc!!!

F.Puigcarbó ha dit... 26 de juliol de 2010 a les 10:14

els dissabtes i diumenges normalment en poso d'altres, demà tornaré a posar-ne dels meus.

Jean Robur ha dit... 4 de setembre de 2010 a les 17:58

Hola a tots! Joana, no és un poema bonic, és més un exercici literari barroer, un atemptat a les formes mètriques i la rememoració d'una infernal tarda d'estiu, que a les comarques gironines durant uns dies, els termòmetres superaven els 40 graus, una mica el que va passar no fa massa. Et dic més. Si estàs de vacances per la Costa Brava a l'estiu i vols reviure el poema, ves a un poble que es diu Sarrià de Ter i passejat pels polígons industrials i els carrers sense asfaltar i tindràs una aproximació molt bona al poema. Salutacions!

 
Top