Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 24 de juliol de 2010 a les 8:34

No és el teu cas, Francesc, crec que parles de molts temes i tens molts punts de mira diferents que van molt més enllà de l'egocentrisme. D'alguna manera, el que dius es cert, tots parlem de nosaltres mateix i dels nostres sentiments, sobretot en escriure poesia que és on més ens impliquem, però mai no ens oblidem tampoc de la gent del nostre voltant.

F.Puigcarbó ha dit... 24 de juliol de 2010 a les 9:17

ho deia d'una manera generalista, però és cert que n'hi ha molts així.

Galionar ha dit... 24 de juliol de 2010 a les 12:23

Hola, Francesc, gairebé totes les persones que conec que només parlen d'elles mateixes, ho fan fort expressament perquè tothom les senti. També hi ha aquells que parlen per a ells mateixos, però que també ho fan prou fort perquè els altres els sentin. I finalment hi ha un altre grup que parlen tant d'ells mateixos que ni s'adonen que potser els altres també voldrien dir alguna cosa...
Un plaer, passejar-se pels teus blocs. Una abraçada.
Montse

F.Puigcarbó ha dit... 24 de juliol de 2010 a les 12:31

i aquests que parlen alt dells mateuxos si t'hi fixes va miant tota l'estona de cua d'ull per veure si els estàs escoltant.

Galionar ha dit... 24 de juliol de 2010 a les 13:08

Ja, ja, ja! I més inflats que un gall d'indi en plena excitació precopular!

F.Puigcarbó ha dit... 24 de juliol de 2010 a les 14:01

o com un paó, vegis Artur Más què en seria un clar exponent.

 
Top