.







Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa mal caminar descalça
per aquest bosc envidrat
de màscares, proxenetes
i tornaveus del no-res.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa por caminar descalça
per aquesta presó on m'ensinistren
amb silencis, odis, fel
i un cert decòrum.

Tantes vegades he perdut les sabates
que ja no em fa res caminar, descalça
i boja, per les carreteres del món,
amb els peus massa clivellats
per a unes sabates noves.

Un poema d'Irene Climent

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 28 d’agost de 2010 a les 8:19

Molt bonic el poema d'Irene, com sempre.
Moltes gràcies.

 
Top