D'ìnfant jo ja buscava les finestres
per fugir amb la mirada.
Des de llavors, quan entro en algun lloc
em fixo on és la porta i on he deixat l'abric.
Llibertat, per a mi, vol dir fugida.
El món és ple de portes,
i fins i tot el sexe n'és una d'emergència.
Però ja es van tancant: ben aviat,
per fugir, quedaran només aquelles
finestres de l'infància.
De bat en bat obertes per saltar.

Joan Margarit - Càlcul d'estructures.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 22 d’agost de 2010 a les 16:04

Es bonic llegir al Margarit, crec que ara en aquestos moments, a Sitges el necessitarien per a restaurar la façana mar. No sé si saps que també és arquitecte.

F.Puigcarbó ha dit... 22 d’agost de 2010 a les 16:17

ho sé. Fixa't que aquest recull de poemes es diu "càlcul d'estructures"

 
Top