. .
.
.
.

Els meus actes quotidians
són més que previsibles,
repeteixo incansable molts
dels moviments cada dia.
Podríem dir que per on sóc
se quin és el dia de la setmana,
fins i tot diumenges i festius,
o les festes de guardar.
Hi ha un ritual establert i rutinari
que rarament es veu alterat.
La sensació és doncs que,
com a la pel·lícula de Bill Murray
en el dia de la marmota,
resto atrapat en el temps
i cada vegada més,
----------------avorreix i cansa.


--







Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 2 de setembre de 2010 a les 19:14

De vegades els actes rutinaris no van mal, ajuden a tirar endavant més del que sembla.
Una abraçada

F.Puigcarbó ha dit... 2 de setembre de 2010 a les 19:17

en aixó tens raó, de fet no hi ha res millor que la rutina, a condició de trencar-la de tant en tant.

 
Top