Si apartaves la mà era pitjor
la tanda de palmetades augmentava i,
sort encara que a l'escola on anava
el rebre et tocaba amb la ma plana
i no a les puntes dels dits, que deien
encara feia més mal.
I la lletra no entrava amb sang
i si en canvi s'obrien pas la ràbia
i la sensació d'impunitat
d'un psicópata que fumaba en el meu cas
en pipa, tot el dia sense parar.
*

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 8 de setembre de 2010 a les 11:32

Ufffff! Com retrates al mestre!!! Els d'ara no fem això, eh!!!

F.Puigcarbó ha dit... 8 de setembre de 2010 a les 16:14

Ara és al revés, més haviat els mestres heu d'anar en compte que no us peguin els alumnes

Galionar ha dit... 8 de setembre de 2010 a les 20:09

A l'escola no jo anava no hi havia palmetades, però sí estirades de cabells, pessigades, bufetades, caps estampats contra la pissarra, i sobretot molt de xantatge emocional. Eren monges i no fumaven en pipa, però la ràbia i la sensació d'impunitat era la mateixa.
Malgrat tot, sempre em va agradar anar a escola; massoquisme, potser?
Ai, quins temps...! Una abraçada.

F.Puigcarbó ha dit... 8 de setembre de 2010 a les 21:08

a mi tambè m'agradaba anar a escola, potser és més tard quan tens consciència del tipus de maltractraments que patiem en aquells temps.

Joana ha dit... 9 de setembre de 2010 a les 1:17

Esteu convidats a la festa d'Algemesí, si passeu al bosc podreu veure al vídeo els nostres balls tradicionals i la seua història.
Una abraçada a tots dos.

 
Top