En girar la vista enrere,
i enfrontar-te al teu passat
t’agrada guarir-te
en els records deformats
pel pas del temps, i la
frivolitat oblidadissa,
que sol tenir la memòria,
que no se qui ens ha donat.
Suposo que així ha de ser
per no enrogir de vergonya
en una i més ocasions,
a la vista del paisatge
que et marca el retrovisor.
Ai la memòria! Amiga
que ens conforta cobrint
vergonyes i malifetes
que no volem recordar.
I així tot és magnifica
dignifica i edifica
del que pertany al passat
Deu ser per aixó que es diu
que fou millor qualsevol
dels temps del passat.
És la memòria qui marca
la pauta de les paraules,
i deu ser certa i correcte
car s’hi he fet coses mal fetes
al llarg de la meva vida, hom
com la memòria les ha oblidat,
o aixó és pensa l’entabana’t.
Diu en Mauri que demà plourà,
i avui será ja, temps passat.
.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 29 de setembre de 2010 a les 8:42

Molt bonic!!! M'agrada molt!!!

Què difícil és viure el present quan el passat ens ha marcat tant i des d'allà el seu celler surt dia rere dia per a que no l'oblidem!!!

F.Puigcarbó ha dit... 29 de setembre de 2010 a les 15:42

no es fàcil oblidar els errors comesos, tot i que la memòria ajuda a suportar-ho.

una abraçada.

 
Top