.
Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no poden salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo?
de nit el llibre obert damunt la taula.

Joan Margarit.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 7 de setembre de 2010 a les 15:02

Un poema molt tendre i delicat que ens convida a llegir.
Gràcies!

Joana ha dit... 7 de setembre de 2010 a les 15:03

Un poema molt tendre i delicat que ens convida a llegir.
Gràcies!

F.Puigcarbó ha dit... 7 de setembre de 2010 a les 16:41

es dedicat a la seva filla que va morir molt jove.

 
Top