M'agrada viure en el recer
de casa dins el dia a dia,
lluny d'aldarulls i conflictes
exteriors que m'angoixen i aclaparen.
No és que vulgui defugir res
simplement sóc home de rutines
repetides amb vocació d'ermità
a recer en la seva cova,
que el meu mal no vol soroll
i sóc home de calma.
Impunement m'ataca el dia a dia
que absorveix i distreu
d'evocar desgracies passades
tapades per tanta saturació.
de noticies immediates.
Pel Juliol va fer quinze anys
de la matanza de Srebrenica
i gairebé no se n'ha parlat.
Europa és ací mateix i alhora
molt lluny, MASSA.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 21 de setembre de 2010 a les 7:49

I tan lluny!!!
Algunes coses convé que estoguen tapadestes i amagadeste, altres ens esgarrifen tant que som nosaltres mateix qui no les volem veure ni recordar.

F.Puigcarbó ha dit... 21 de setembre de 2010 a les 8:06

Es una actitud de supervivència, si pretenessim absorvir totes les males noticies que ens bombardegen constantment no ho podriem suportar.

 
Top