Porto una munió d'anys
esperant Godot
malgrat saber amb certessa
que mai vindrà.
Que espero doncs?
-----------us preguntareu.
¿Que hi faig inutilment
aturat emmig
d'aquest avorrit no res?.
Doncs mireu...
deixar passar la vida
amb posat indolent
mentre contemplo astorat
el paisatge decadent.
*

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 9 d’octubre de 2010 a les 12:35

Si formessis una associació de persones que estem esperant Godot inútliment, tingues per segur que m'hi apuntaria a l'instant, i em sembla que força més gent també.
El poema m'agrada, sobretot per la seva originalitat i la seva música.
Una abraçada.

F.Puigcarbó ha dit... 9 d’octubre de 2010 a les 12:49

cal esperar, potser capaltard arribarà algun dia.

 
Top