El vent sacseja les branques
fent caure les fulles al terra
on guarden dispersa compostura, 
mentre esperen la descomposició,
ocres i grocs sovintegen
en la remorosa catifa de fulles,
que fidel a la cita anual
adorna els camins a la tardor.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 3 d’octubre de 2010 a les 11:00

Una bonica benvinguda a la tardor. trepitge la catifa i s'escolten grinyolar les passes.

Fantàstic!

F.Puigcarbó ha dit... 3 d’octubre de 2010 a les 11:31

m'agraden aqueste cálides i humides catifes de fulles. . . .

Galionar ha dit... 3 d’octubre de 2010 a les 12:23

M'agrada molt la tardor, també, amb els seus paisatges de color d'aram.
Una abraçada.

F.Puigcarbó ha dit... 3 d’octubre de 2010 a les 12:38

La tardor és calma i irisació el bosc ens transforma en tons ocres, taronges...

 
Top