Així més o menys succeirà:
notaràs quelcom estrany,
més no et sorprenguis,
l’ombra del que quedi,
pesarosa, vagarà vora teu,
només els primers dies.
No t’espantis tampoc,
seran les restes d’un hom
que es resistiran a anar-se’n.
Defuig de fer-les-hi cas,
les restes son pesades,
o potser no estan del tot
assabentades, que ja no son
gran cosa mes que cendres
dins d’una urna, o potser
per algún camp esventades.
Morir-se, és més difícil
del que ens sembla.
-

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 12 d’octubre de 2010 a les 9:41

Potser sí que morir-se és més difícil del que sembla, però encara és més difícil per als que es queden i estimaven el viatger...
Una abraçada en un dia rúfol i melangiós.

F.Puigcarbó ha dit... 12 d’octubre de 2010 a les 9:55

Fa un dia pel que penso fer, no sortir de casa.

Una abraçada.

Joana ha dit... 14 d’octubre de 2010 a les 13:42

No sé per a qui serà més difícil la mort, si pel que se'n va o pel que es queda, jo no voldria ni una cosa ni l'altra. M'estime més no pensar amb ella.

Abraçades

F.Puigcarbó ha dit... 14 d’octubre de 2010 a les 18:12

de fet pel que es queda, el que s'en va quan ho fa ja no hi és i el dolor queda pel que resta ací.

 
Top