Desperta la meva atenció
un vell record que pensava
amb els anys habia oblidat,
més ja sabem que la memòria
va i ve al seu aire
i no sempre ens recorda
allo que ens podria interessar.
Era l'any de mil noucents cinquanta dos
i el Papa va venir a Barcelona
dins el congrés Eucarístic Internacional.
M'hi va dur la meva iaia
malgrat el poc interés que en mi
amb set anys despertava l'acte.
Potser el record ha tornat
amb una nova visita
d'un altre Papa a Barcelona,
i tampoc tinc interés ara
en anar a veure'l mentre consagra
el temple expiatori de la Sagrada Familia
transformat ara en basílica.
El malsón continúa.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 28 d’octubre de 2010 a les 13:30

Aleshores pots pensar que has canviat poc, continues amb el mateix interés pel tema que als 7 anys!!! Es a dir revius la infantesa. Que sort!!!
És broma, eh!!!

Que tingues un bon dia!

Galionar ha dit... 28 d’octubre de 2010 a les 20:43

Oh, ara rai, que pots passar olímpicament d'anar-lo a veure! El problema és quan som infants, que hem d'obeir per força! (Bé, de grans moltes vegades també, però ja seria un altre tema, he he).
Una abraçada no gaire pontifícia!

 
Top