Si em deixe dur dic
rius
i faig una mar,
i una albufera,
i una barca,
i aprenc
a orientar l'antena i l'arbre,
a envergar bé la vela si el xaloc aventa,
a navegar de port en port
tota sola.
Si em deixe dur dic
rius.
Tota sola.


un poema d'Irene Climent

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 16 d’octubre de 2010 a les 12:17

molt bonic el poema d'Irene.

Si em deixe dur,
puge al cel des del mar.
Trobe la pau.

F.Puigcarbó ha dit... 16 d’octubre de 2010 a les 16:40

per demà n'he programat l'ùltim Castàlia.

 
Top