Avui és Nadal
i demà Sant Esteve
juntament amb la familia
ho celebrarem.
Tinc un regust agredolç
pels qui van faltant
any rere any a taula,
i per tots els qui
no ho poden celebrar
malauradament.
És el que hi ha,  em sap greu
i sento un punt de vergonya.
No es pot ser a tot arreu
i s'ha d'estar pels qui t'envolten.

Que tingueu un bon nadal!

Publica un comentari a l'entrada

Iris ha dit... 25 de desembre de 2010 a les 10:37

Els Nadals de vegades són molt tristos, en reunirmos ens adodem de les absències i de la gent que ja no tenim al nostre costat, però cal viure'ls amb il·lusió i alegria pels qui encara queden.

Mirat el correu i veuràs el que he fet amb el teu poema. El penges tu o jo???

 
Top