Sí! ja se que és un tòpic recurrent, un ritual que fem cada any i mai l'encertem amb l'any que entra, de la mateixa manera que no vàrem encertar amb l'anterior, i que en Lluís Bosch s'emprenyarà perquè he cauigut amb el tòpic. Un any, aquest que acabem d'estrenar, que serà igual o pitjor que l'anterior que també ha estat un desastre. És el que hi ha, i el que no es conforma és perquè no vol. Ja deia Lennon que la vida (en aquest cas els anys) és alló que ens passa mentre nosaltres fem altres plans.

BON ANY 2011..... O NO!

Publica un comentari a l'entrada

Iris ha dit... 1 de gener de 2011 a les 10:04

Si plores perquè no has vist el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles ( Tagore)

Comencem un nou any, brindem doncs per un nou capítol per estrenar, per 365 pàgines que emplenar i tota una nova vida per començar,

Ànims!!!!

Galionar ha dit... 1 de gener de 2011 a les 10:38

Francesc, jo sempre he dit que quan venen aquestes festes m'agradaria posar-me a hivernar igual que els óssos i no despertar-me fins a mitjans de gener. Diria que entenc el deix de pessimisme de la teva entrada. Però sobreviurem anímicament, noi, ja ho veuràs, i fins i tot en algun moment ratllarem la felicitat.
Quin paisatge tan macoooooo! Solitud, sí, però una bellesa gairebé insuperable.
Una forta abraçada i ànims!

Iris ha dit... 1 de gener de 2011 a les 12:08

Te deixat un regalet al teler, una prova palpable i evident per a que t'adones que has fet moltes coses en aquestos anys viscuts i que encara n'has de fer moltes més.

Iris ha dit... 1 de gener de 2011 a les 13:23

Aiiiiiiii, la ressaca: t'he.

Puigcarbó ha dit... 1 de gener de 2011 a les 14:13

te o the, s'enten Iris. Gràcies pel regal.

Puigcarbó ha dit... 1 de gener de 2011 a les 14:15

No ho porto tampoc tant malament Montse, simplement em carreguen molt aquestes festes, llevat de la nit dia de reis que és el millor de les festes, si tens fills menuts o en el nostre cas nets. A més a més, és el dia que venen tots a dinar a casa.

 
Top