La imaginació juga brut
i em taca el blanc del paper 
amb ditades de mel i de colors.
L'amor s'ofega fora dels versos. 
El poema com a consol. 
La rutina no es deixa escriure 
si no és amb paraules inventades.


Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 20 de maig de 2011 a les 19:58

Francesc, m'he identificat força amb el poema, i gràcies a ell he conegut l'espai de la seva autora, un lloc molt grat per a passejar-hi.
Gràcies per assenyalar-me el camí.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 20 de maig de 2011 a les 21:16

ES UN ESPAI MOLT INTERESSANT, PLE DE PROSA POÉTICA.

Bon cap de semana

 
Top