I gairebé no hi ha dia que no hi pensi,
malgrat semblar-me una regular novel·la
en el moment que vaig acabar-la,
d’aquelles que no son de recordar
com ho solen ser la gran majoria.
Però l’ambient claustrofòbic i malaltís,
la tensió soterrada dels personatges,
penetra molt més endins que un hom
conscientment es pensa. Potser perquè
el comportament humà, és mesquí,
i talment miserable, i l’autor, magistral
li dona al text el to fosc, lleig, just,
que el fa profundament pertorbador,
i difícilment oblidable.


La pell freda - A.Sánchez Piñol

Publica un comentari a l'entrada

 
Top