Això que faig no pot estar al marge de tu
És cert però que ja no em dius com haig de fer


Aquell racó pintat de blanc amb els licors
Que tendrament perduda encara en el record!


Aquells moments en què et paraves a la plaça
Com em fan falta quan m'adreço al vell cafè!


Aquell frenètic perseguir el mot més intens
Com flota encara dins la contemplació!


Aquell pujol a la mesura teva i meva
Vam anar fent-lo com encara el veig avui


I gairebé no hi ha moments que no serveixin
Per situar-hi el doll constant del teu parlar


Lluito amb els dubtes per copsar-te ja acabat
perquè els meus dubtes vull que siguin com els teus


Feliu Formosa.

(De Cap claredat no dorm, 2001)

Publica un comentari a l'entrada

Iris ha dit... 19 de desembre de 2010 a les 8:50

Un record sempre molt present el que es deixa sentir en aquestos versos!!!
Molt bonic Francesc!!!

Moltíssimes gràcies per compartir-lo m'agrada molt!!!

 
Top