Tràquees, brànquies;
porus i pulmons: l'any respira.
Al sol d'hivern,
les aranyes teixeixen
per a mi
camins de llana,
ponts de plata per a l'enemic que fuig.
Animal ferit.
L'olor de la sang atrau taurons i retrets.


Publica un comentari a l'entrada

Iris ha dit... 4 de gener de 2011 a les 21:00

Ja l'havia llegit aquest matí, però no li acabe d'agafar el sentit, em sembla ple de resentiment, com si estaguera molt ferida i dolguda per la vida. No ho sé, de debò.

Puigcarbó ha dit... 4 de gener de 2011 a les 21:22

els poetes a vegades son prou retòrics i grans fingidors com deia Pessoa.

 
Top