Diversos són els llocs
on podria retornar 
sense fer cap pas enrere. 
Més no m'agrada
retrocedir ni desfer el camí
que feixugament he fet.
Cal anar sempre endavant
sense mirar enrere
no sigui que ensopeguem
en no prestar atenció.
El camí del no res és llarg
sense senda de retorn.

*

Publica un comentari a l'entrada

Iris ha dit... 2 de gener de 2011 a les 9:05

Un bon consell, que m'aplicaré perquè no pare d'ensopegar i hi ha pedres que fan massa mal. Millor mirar sols cap endavant. No paga la pena tirar enrere, de vegades és com intentar travessar una paret i no sóm éssers espectrals, ara per ara.
Un bon poema-consell.

Puigcarbó ha dit... 2 de gener de 2011 a les 10:52

cal anar sempre endavant, el cami fet ja està fet i no es pot refer de nou.

Iris ha dit... 2 de gener de 2011 a les 11:31

Acabe de penjar un poema i encara no m'ho crec, ja fa temps que no puc escriure res,però res de res i mira, hui no m'he quedat descontenta!!!

 
Top