La nostra insignificança
traspuada de superioriat
ens ha dut a inventar-nos Déus
a nostra imatge i semblanç,
i així ens han sortit
de maldestres i venjatius.
Tot plegat per diferenciar-nos
dels altres animals, els quals
no necessiten dels Déus,
prou conscients són
del paper que els hi ha tocat
a representar en aquesta auca,
i s'ha de reconèixer que ens superen
 i amb escreix en dignitat.

*

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 25 de gener de 2011 a les 16:32

Molt bo, Francesc; però no deien que era Déu, qui ens havia inventat a imatge i semblança seva...?
Estic d'acord amb el missatge del poema: diuen que la raça humana és la més cruel de totes, tot i que intentem camuflar-ho amb l'educació i la racionalitat. Penso com tu: els humans com a col·lectiu som xungos per naturalesa.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 25 de gener de 2011 a les 19:12

Ai Montse som el pitjor depredador, l'ùnic que mata per matar sense cap necessitat

Iris ha dit... 25 de gener de 2011 a les 19:45

Fantàstic Francesc- faig unes vacances forçades. M'hi he acomiadat temporalment del blog amb un poema teu.
Una gran abraçada.
Desitja'm sort!!!!

Puigcarbó ha dit... 25 de gener de 2011 a les 19:56

tota la que et mereixes i més. Bones vacances blocaires! Però torna. . . .

Iris ha dit... 25 de gener de 2011 a les 20:42

Si la vista m'ho prmet, és clar que torne, no pense abandonar. Aquesta vegada el descans no és voluntari. M'opere el divendres de la vista i demà comence el preoperatori amb tota la murga de gotetes i... Que no podré obrir l'ordinador!!! Però tornar, torne, perquè si no ho faig... ja em diràs!!!

Puigcarbó ha dit... 25 de gener de 2011 a les 21:24

que vagi doncs molt bé l'operació i el post operatori.

 
Top