Si fa no fa
a la mateixa hora
 que el senyor Neil Armstrong
astronauta nord-americà
posava per primera vegada
els peus sobre la lluna,
i en Miquel Martí i Pol i la seva dona
mataven a cops d’escombra un ratolí
que s’havia entaforat darrera l’armari
de la seva cambra
hom era a Blanes veient-ho per la tele
astorat i meravellat
d’un pas tant important
per l'home i la humanitat
com arribar a la lluna
allunyat de la idea que algun dia,
intentaria, maldestrament
------------------escriure poesia.

*


Publica un comentari a l'entrada

Iris ha dit... 15 de gener de 2011 a les 8:57

Eiiiiiiiii, de maldestrament res, eh.
Molt bo tot el que ens has oferit aquesta setmana. T'he llegit a diari. Ara bé canviaria el to pesimiste d'alguns poemes!!!

Una gran abraçada i molt bona setmana.

Puigcarbó ha dit... 15 de gener de 2011 a les 20:37

ets molt generosa Iris.

Bon cap de setmana.

 
Top