La llum incideix primer
en els arbres del bosc,
després ho fa sobre les fulles
que transparenten astorades
una rere l'altra. Un ocell refila
i després un altre i un altre.
Poc a poc el sol penetra
en el bosc encara en calma.


*

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 10 de febrer de 2011 a les 22:16

Francesc, quin meravellós despertar d'aquesta natura que restava adormida, esperant el bes de la llum, com fa cada matí! En el silenci, em sembla poder escoltar el cant del primer ocell refilaire, i la resposta dels que s'hi van afegint, fins esdevenir un concert únic i irrepetible...
Tens un gran tresor dins teu, de saber gaudir de tota aquesta bellesa.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 11 de febrer de 2011 a les 6:31

es questió de llevar-se aviat Montse. Ah! i el bosc a trenc d'alba té una altra cosa, l'olor, l'olor a humit, a evaporació a herba mullada, a la seva manera el bosc també mandrela en despertar-se i empolainar-se per afrontar un nou dia.

Iris ha dit... 11 de febrer de 2011 a les 15:20

El poema me l'emporte, no cap al meu bosc, que ja no en tinc, però si a un llogaret on restarà per sempre ben acollit. La foto és teua?

El poema d'ahir ja el coneixia, n'he llegit molts des de que ens el presentares per primera vegad i he gaudit molt amb tots.

B7s
Joana

Puigcarbó ha dit... 11 de febrer de 2011 a les 15:39

LA FOTO NO ÉS MEVA. JA M'AGRADARIA.

Joana ha dit... 11 de febrer de 2011 a les 17:18

Dilluns te'l penge a viatgepercyberland.blogspot.com i que els puga servir als xiquets de model per a iniciar una roda poètica sobre la natura. Si no l'he penjat ara és perquè estan comentant "Qualsevol nit pot sortir el sol" i els he de deixar una mica de temps.
Supose que tinc el teu permís, oi.
I d'allí me l'emporte a "Un entre tants" que és la xarxa de professors en valencià on compartim recursos.

Mil gràcies

Puigcarbó ha dit... 11 de febrer de 2011 a les 17:26

ja spas que el tens el meu permis, i és bo per a la mainada que entrin en contacte amb la poesia, tenen sensibilitat suficient per apreciar-la.

Una abraçada.

onatge ha dit... 11 de febrer de 2011 a les 23:24

Què seríem sense la penetració del sol a la nostra vida...

Des del far bona nit.
onatge

Puigcarbó ha dit... 12 de febrer de 2011 a les 7:20

Oh si! no hi ha res més depriment que un dia emboirat.

Bon dia des de la Creu Alta

 
Top