Plora davant de dos telèfons, el mòbil i el fix,
davant d'un ordinador Apple Macintosh G5,
davant de la pantalla plana d'un televisor,
d'un quadern d'apunts on a penes ha pogut
escriure davant de quina mena de coses plora,
i ara ha de fer l'esforç d'escriure per què.
Plora perquè se sent sola i el món li ha pujat
els interessos fins a deixar-la despullada
com uns plàtans a la tardor o, simplement,
com una dona jove en els temps que corren.
Ploraria, també, si no tinguera davant dos telèfons,
un ordinador Mac o aquest quadern d'apunts
on ha penes ha pogut explicar-se què li passa.
I és aquest el repte d'una lluerna boja que cerca
la llum perduda: aprendre a nadar en el seu plor
i desemmascarar l'agra tristesa que l'ancora.
Si poguera anar una mica més enllà, si poguera,
il·luminaria la nit sencera en constatar un gest
de despreniment, una abraçada, un somriure,
un poema ver, el prodigi d'unes mans donant-se.
Però plora. Davant de dos telèfons, el mòbil i el fix.

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 20 de febrer de 2011 a les 9:10

Francesc, he quedat corpresa davant aquest poema de la Irene; retrata amb precisió una situació en què més d'una, i de dues, podríem emmirallar-nos en algun moment de la nostra vida... És molt tris, molt, terriblement realista, i també em fa plorar.
Bon diumenge!

Puigcarbó ha dit... 20 de febrer de 2011 a les 12:48

Ifrene la vaig descobrir gràcies a en Pere de Saragatona, i té un quelcom diferent de qualsevol atres que escrigui poesia. I és molt jove!

Puigcarbó ha dit... 20 de febrer de 2011 a les 12:49

Solen sder trists els poenemes de Irene Núria.

Iris ha dit... 20 de febrer de 2011 a les 13:46

Crec que és el que més m'agrada de tots els que ens has oferit d'ella.
La sinceritat la delata. Està escrit amb el cor i amb molt de sentiment.
Bon diumenge a tothom!!!

onatge ha dit... 20 de febrer de 2011 a les 22:32

Cada llàgrima té el seu somriure... Si la vida se't fa un mar de llàgrimes, només queda navegar-hi...

Des del far bona nit.
onatge

 
Top