Si alguna tarda estàs sol,
envoltat de fosques boires,
tot entreteixint cabòries
mentre a fora crema el fred,
treu el cap per la finestra
i fes un crit a la tempesta,
perquè l’aire, a batzegades
a mi em dugui el teu ofec.

Si tens por de tenir por,
si ja et resten poques forces,
si els teus pensaments són orfes,
si ets sents ocell sense niu,
pensa en mi una altra volta,
pica fort la meva porta,
que amb les ales ben obertes
jo t’oferiré caliu.

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 26 de febrer de 2011 a les 8:23

Gràcies, Francesc, per acollir el meu poema al teu espai; sempre és una injecció d'optimisme comprovar que et valoren alguna cosa que has escrit.
Bon cap de setmana i una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 26 de febrer de 2011 a les 9:24

Em va agradar molt quan el vaig llegir al teu bloc és un poema que parla d'amor, de generositat, de franquesa, d'esperança. . .

Bon cap de setmana

 
Top