Enmig del blau oceà,
amb les ales boges
del vent sobre el rocam,
o del sol enlluernador
que el corteja placidament,
dues ànimes s'hi troben
temperades en el silenci
resistents al festeig del temps,
tractant de romandre
per sempre més eterns.
Saben que no tenen llar,
i viatgen desproveïdes de cos alié,
Ni els cal timó, ni bruíxola
per trenar els llavis amb deler
i sentir ben endins
crepitar el foc ardent,
mentre creix el desig
que irresistiblement
es desprén com fruit madur.


Eltelerdelrecord

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 5 de març de 2011 a les 10:16

Ohhhhhhhhh!!! what a surprise!!!

Moltes gràcies per penjar-lo ací!!!

Imagine que hauràs rebut les definicions dels "cataplins" en castellà!!!

Inaugurem el col·le nou i vindrà el senyor conseller. La meua proposta es posar-ho per megafonia per a que se n'adone que les enseñamos castellano del fino, he,he.

Una gran abraçada i bon dissabte!!!

Galionar ha dit... 5 de març de 2011 a les 16:04

Ja el coneixia d'haver-lo llegit al seu espai i és preciós. Sap transmetre sentiments que tots hem sentit alguna vegada.
Gràcies per recordar-lo aquí i una abraçada.

 
Top