El cel és d'un color blau intens
l'enterboleix la boirina del matí
en evaporar-se la rosada de la nit.
El sol esplendorós és enorme
i el paisatge demana a crits una foto.
Aturo el cotxe i baixo apressat
armat amb la màquina
per atrapar el moment.
Aleshores un soroll conegut
em torna a la realitat.
S'han esmerçat les piles
i no en porto de recanvi.
La foto s'ha frustrat.
però queda la retina
que ha captat el paisatge
i dins el meu cervell 
l'ha immortalitzat.

*

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 9 de març de 2011 a les 16:59

En aquests casos, Francesc, un bon renec, com més cargolat millor, et carrega les teves, de piles, i et deixa com nou!
Sí, res no et treurà el goig d'haver viscut el moment en directe, amb foto o sense!
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 9 de març de 2011 a les 19:29

em aig caar en tot, començant per mi mateix per no haver agafat piles Montse. I vaig assaborir igualment el paisatge

Iris ha dit... 10 de març de 2011 a les 13:46

Mira, que això no es fa eh!!! A veure si et sent algun xiquet i ja l'ha cagada tota l'escaleta!!!

 
Top