La meva obstinació vers tu
no és fruit de la casualitat
ni cosa que controli,
o caprici d'home gran que
recerca allò perdut.
Simplement, en aixó de l'amor
les coses succeeixen sense control
ni cap lògica establerta.
Ni et vaig buscar ni m'esperaves, 
simplement un dia va succeir, i
com deia Serrat: allo que en diuen
estar enamorat, toca a qui toca
i un no pot fer-hi res,
llevar d'intentar portar-ho
. . .. . .i és dificil, amb dignitat
i sense embolicar la troca,
quan enten no l'hi està permés
car li ha passat el temps i l'hora.


Un poema de Karl Wolfovitz



Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 2 de març de 2011 a les 23:17

Amb uns poemes tan costumistes, Francesc, és difícil no veure's reflectit en els teus versos. Coses quotidianes que ens passen a gairebé tothom. Hom intenta portar-ho, no sé si amb dignitat o no però ho intenta, però aquesta cabroneta vida és llaaaaaaarga, i ja s'ocupa ella que no en caiguem en l'oblit...
Una abraçada!

Joana ha dit... 2 de març de 2011 a les 23:30

Quant de temps sense saber res de Karl, i que ganes tenia de trobar-lo. Això és molt bona senyal!!!

Psssssss!!! Calle!!!

Puigcarbó ha dit... 3 de març de 2011 a les 6:38

es llarga la vida,com dius, pero com diu el meu pare: pel que hi fem, ja estem bé aqui.

Puigcarbó ha dit... 3 de març de 2011 a les 6:38

Ja saps com és Karl, va i ve

 
Top