L'aparent atenció amb que t'escolto
no dissimula el meu nul interés
sobre quan  m'estàs explicant.
Cansat com estic de tantes paraules inùtils
se'm fa feixuc escoltar el teu discurs
vell i repetit fins l'extenuació,
potser perquè res de nou aporta
i el cansanci de les paraules gastades
s'encomana fins l'avorriment.
No és cert que una imatge valgui
més que mil paraules.
Ni que mil paraules siguin necessaries
per descriure una imatge.
A vegades hi ha silencis explícits,
basta una sola i sincera mirada,
per dir-ho tot en un instant.

Publica un comentari a l'entrada

Joana ha dit... 6 de març de 2011 a les 11:02

Hi ha silencis que parlen més que les paraules i marades que ho expliquen tot!!!
Les paraules malgastades, siguen escoltades o llegides, millor oblidar-les, esborrar-les, fer-les desaparèixer com per art d'encanteri.

Ahir vaig descobrir un gran poeta que s'amagava darrere d'un company de professió juvilat. Els seus poemes em recordaren els teus. Es tot un gran amant de la natura. He ressenyat el seu llibre al teler. no té valor venal, però si en puc aconseguir un altre te l'enviarà. Segur que t'agradarà!!!

onatge ha dit... 6 de març de 2011 a les 23:01

Actualment hi ha molta gent que només prostitueix les paraules i el seu significat i sentiment. Estic amb tu, de vegades un silenci o una mirada, valen més que mil paraules...

Des del far bona nit.
onatge

 
Top