Saps o crec hauries de saber
a aquestes alçades de l'assumpte
que no és cert que sigui despistat,
que oblidi aspectes elementals
de la realitat quotidiana.
Entenc malgrat tot,
que et sorprengui que
en anar a comprar al súper,
dels tres encàrrecs que m'has fet
n'oblidi un i em vegi obligat
a trucar-te des del mòbil.
Saps o crec hauries de saber
a  aquestes alçades de l'assumpte
que no és cert que sigui despistat.
Només sóc un home que té
com la majoria el cap a tot arreu
bufant coloms i altres cabòries
i des del teu punt de vista. . .
. . . . . . . .. . . . . . enlloc.

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 29 de març de 2011 a les 17:19

Uuui, que em sembla que no la convenceràs pas, amb aquesta explicació... Tenir el cap a una altra banda, no tenir-lo enlloc o tenir-hi altres cabòries és, a efectes pràctics, molt similar per a nosaltres les dones, davant els oblits. Sort del mòbil, que evita tornar a fer el viatge cap a la botiga! Has provat, també, de fer-te una llista? A mi em funciona!
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 29 de març de 2011 a les 18:52

Ai ontse! és que em fa vergonya anar al super amb una llista per comprar tres o com a molt quatre coses.

Helena Bonals ha dit... 30 de març de 2011 a les 13:30

La meva mare té la teoria que no s'ha de fer llista, per exercitar d'aquesta manera la memòria.

 
Top