Veus aquest arbre nu de fulles,
d'ací a un mes tornarà a florir,
la saba nova recorrerà el seu cos
l'omplirà de fulles verdes i fresques
i ufanós pregonarà la primavera.
A mi me'n cauen cada dia
i ja no em tornen a sortir,
estic instal·lat en un hivern
que s'estanca i no dona pas
a cap nova estació de la vida.
La meva saba ja no es renova,
l'ufanor se m'ha acabat,
només em queda esperar
la maleïda hora del comiat.
La clepsidra del temps és
malauradament, inexorable.
*

-

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 31 de març de 2011 a les 16:45

Home, com que aquest tipus de percepció és tan subjectiva, jo t'aconsello que et miris al mirall abans de posar-te les ulleres: llavors no copsaràs cap manca d'ufanor, ni veuràs les branques buides de fulles. Et trobaràs molt guapo i tot. I a partir d'aquí, a gaudir de la vida que ens queda, home, sense pensar en la seva caducitat! Al capdavall, amb les retallades imminents a la Sanitat, no hi arribarem a vells; estirarem la pota a la cua de les sales d'urgències, o apoltronats en una llista d'espera interminable...
Vinga, home, que només per veure cada matí el miracle del nou dia val la pena llevar-se, que aquest goig no te'l robarà ningú!
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 31 de març de 2011 a les 19:47

ai Montse! que bonic i romàntic estirar la pota a una sala d'urgències. I que quan et cridin, algú delicadament contesti. "finó el finado llamado".

Galionar ha dit... 31 de març de 2011 a les 22:34

Sí, y colorín colorado, este viejo (vieja) ha terminado!
Bon inici d'abril, Francesc!

Puigcarbó ha dit... 1 d’abril de 2011 a les 6:32

igualment, procurem com diu el llibre: "divertir-nos fins a morir"

Joana ha dit... 2 d’abril de 2011 a les 9:00

Eiiiiiiii que ja és Primavera en el corte Inglés!!!

La primavera besaba
suavemente la arboleda,
el verde nuevo breotaba
como una nueva humareda.

Estic Machadina eh!!!

Vinga a veure quan apareix per aci el senyor Frank, aquel tan apassionat i primaveral!!!

 
Top