Empeny el vent ramats de flocs
pel bosc hivernal com un pastor,
i més d'un avet sent que aviat
es trobaran coronats de llum i amor;
i escolta una remor distant. Resolt
estén les branques per camins blancs
i fa front al vent i creix somiant
una nit de glòria i majestat.



Rainer Maria Rilke

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 17 d’abril de 2011 a les 17:14

Fantàstica la imatge de l'avet obrint-se a l'esperança, a la llum i a l'amor. No coneixia el poema de Rilke i m'ha impressionat.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 17 d’abril de 2011 a les 17:15

gran poeta Rilke, traduït al català per Joan Vinyoli.

Joana ha dit... 18 d’abril de 2011 a les 22:59

Sempre és un plaer llegir a Rilke i a Vinyoli, com no!!!

Puigcarbó ha dit... 19 d’abril de 2011 a les 6:26

si! almenys aprens mentre gaudeixes.

 
Top