La tarda mor cada dia,
en arrivar el ranvespre.
Les estrelles la ploren,
arbres i flors es recullen
els ocells callen,
el vent s'aquieta,
i tot resta somort
dins un dens silenci.

Sojorn de nit.

*

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 4 d’abril de 2011 a les 17:16

La mort de la tarda pot esdevenir molt bella perquè no és una mort en sí, sinó que més aviat se'n va a dormir, mentre que en el seu escenari s'hi passeja la nit. És com un relleu constant d'actors. Al cap d'unes hores es torna a despertar i la tenim novament entre nosaltres.
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit... 4 d’abril de 2011 a les 19:00

És aixi Montse, una mort irreal, estética, que ressucita l'endemà al matí

 
Top